Bon dia, companys!

Com esteu? Hem arribat al tram final d’aquesta assignatura, i és inevitable fer una reflexió sobre tot allò que n’hem extret, del que sabíem quan va iniciar aquest procés i del que, ara, després de moltes lectures profitoses, debats i treballs, creiem que sabem.

A mi m’ha sorprès molt gratament aquesta assignatura, i això que no vaig enfrontar-m’hi amb gaire expectativa, pensant que ens quedaríem en un nivell poc profund. Tot i això, ha resultat que hem treballat temàtiques que em resulten francament interessants, com ara la maternitat, el cos o el sexe: per mi és molt important posar nom a totes les problemàtiques contra les que ens afrontem cada dia per culpa de la nostra condició de gènere, i espcialment fer-ho en la meva llengua.

La lectura de Montserrat Roig va ser crucial per entendre el feminisme a Catalunya, i estudiar la seva figura va resultar terriblement estimulant: és important tenir personatges com ella presents per tal de saber qui som i d’on venim com a feministes catalanes, o sigui que podríem dir que, a banda dels coneixements purament teòrics que he extret de l’assignatura, m’enduc també un bon grapat de referències i aprenentatges per la meva militància feminista pràctica individual i col·lectiva.

En qualsevol cas, però, el que més m’ha agradat i m’ha fet reflexionar és l’última PAC sobre orientació sexual, especialment per l’apartat de debat, que comporta un enriquiment colossal de l’aprenentatge, absorbint tot allò que els companys han pogut veure i tu no.  Més enllà de la pel·lícula, que no coneixia i m’ha acostat a l’univers gai català que també existeix encara que tinguem salvatgement oblidat, he reflexionat sobre la integració de les orientacions sexuals dissidents a la societat catalana, que no ha estat senzilla i encara queda molta feina per fer, especialment pel que fa a les lesbianes i al col·lectiu bisexual: de fet, també em sembla prou significatiu que el material que haguem treballat estigui centrat en el col·lectiu gai, en els homosexuals homes. M’hauria agradat poder treballar un material sobre orientacions sexuals més plural i inclusiu amb les dones lesbianes i, sobretot, bisexuals, que encara ara pateixen molts estigmes.

Per altra banda, també m’hauria resultat apassionant treballar l’identitat de gènere i com s’ha concebut des de la catalanitat: entenc que els qui van escollir la pel·lícula sobre l’Ocaña van poder reflexionar sobre aquest assumpte. En tot cas, em queda pendent fer feina sobre el tema perquè crec que cal tenir un retrat mental general de tot el col·lectiu queer vinculat a Catalunya per tal de poder entendre millor la nostra cultura i identitat com a catalans i com a part de la comunitat LGTBIQ+.

Quedo a l’espera de llegir les vostres reflexions! Tant de bo aquesta carrera ens permeti fer molta més introspecció sobre qui som com a nació i com volem ser.

Gràcies per la feina feta i per la vostra atenció infinita,

Juliana Canet