Publicat per

Amic i amat, cinc reflexions a través de cinc personatges (PAC 4)

La pel·lícula Amic i amat, dirigida per Ventura Pons i escrita per Josep Maria Benet i Jornet, estrenada el 1999, ens regala noranta minuts de reflexió al voltant de l’herència, les relacions paternofilials, l’amistat, l’amor i l’homosexualitat. Aquests són els cinc temes que recull aquesta adaptació cinematogràfica de l’obra de Benet i Jornet, Testament, que explica la història d’en Jaume, un professor d’universitat malalt terminal que s’enamora d’un alumne de literatura medieval, en David, el qual es prostitueix i que acaba de deixar embarassada una noia de dinou anys, l’Alba, filla de la Fanny i en Pere, que també és professor d’universitat i un gran amic d’en Pere, de qui també havia estat enamorat.

Aquests cinc personatges es dediquen, doncs, a construir una suma d’històries i relats que giren al voltant dels cinc temes de la pel·lícula, ja abans esmentats (l’herència, les relacions pare-fill, l’amistat, l’amor i l’homosexualitat). Per mi totes les temàtiques són realment interessants i és curiós i molt enriquidor pel film com impliquen tots els protagonistes.


L’herència té especialment importància pel Jaume, que està obsessionat amb transmetre el seu llegat intel·lectual, però també defineix a en David, que fins al final del film l’única herència que ha rebut és un pare mort per suïcidi que li ha deixat traumes que prova d’ignorar a través d’un nihilisme barat, desesperat i egoista. Per altra banda, en Pere no vol d’hereu un fill d’en David, i l’Alba, al seu temps, d’herència té el pes d’una mare falsament feliç que es projecta amb ella, i que, per la seva banda, vol deixar d’herència una vida tranquil·la i plàcida a la seva filla embarassada. En el tema de l’herència també hi juga un paper important la figura omnipresent de Ramon Llull, que representa el pare remot de l’herència cultural del país, com ja han assenyalat alguns companys.


Les relacions paternofilials són completament crucials en tota l’obra, començant per l’embaràs de l’Alba, que encara no sap si és desitjat, passant pel lligam liberal i d’aparent confiança que manté amb la seva mare i el seu pare, fins al vincle invisible, però tens i ferm, que encara existeix entre en David i el seu pare, del qual renega però al mateix temps el construeix, o fins i tot entre en David i en Jaume, que mantenen una relació que esdevé, d’alguna manera, paternofilial.

L’amistat i l’amor són dos temes que en aquest llargmetratge van plegats (com també acostuma a passar a la vida real), i de fet el mateix títol ho apunta, servint-se de la referència de Ramon Llull: Amic i amat. Podem veure aquesta relació d’amor i amistat barrejada entre la Fanny i en Pere, que com molts matrimonis ja no saben si es necessiten, s’estimen o es cauen bé, i entre en Pere i en Jaume, que representen l’amistat forta i resistent, fins i tot, paradoxalment, a l’amor, que construeix les grans amistats però també les destrueix. És també rellevant el gran amor de l’Alba pel David i pel seu fill, l’única esperança de tenir un tros d’ell per sempre, i en contrast, la manca d’amor rebut i dat d’en David: de fet, ja just a l’inici diu que ell mai ha estimat a ningú, i és aquesta fredor, que utilitza desesperadament per sobreviure al dolor que li ha suposat estimar, el que el deshumanitza i l’anul·la per complet.


Finalment, hi ha el tema colossal de l’orientació sexual, amb tres homes que representen tres maneres d’enfrontar-se a la seva sexualitat: en primer lloc hi ha l’home que s’ha pogut alliberar dels complexos i els mateixos perjudicis, sent gai obertament, representat per en Jaume. També hi ha el qui, sent bisexual, s’apodera de la seva orientació sexual des d’una perspectiva llibertina i luxuriosa (en David), i per últim, en Pere, qui no ha estat capaç de reconèixer-se per culpa de la pressió de l’entorn, i ha acabat apostant per una vida normativa, però que, a la llarga, també acaba fallant, perquè per molt que s’intenti, ni en Pere ni ningú, pot negar la seva identitat ni viure en contra dels seus desitjos més profunds i autèntics.

La Fanny i l’Alba, però, també s’entrelliguen amb aquesta temàtica, ja que l’Alba demostra una bisexualitat incipient i la Fanny, que afirma que a la seva època si t’embolicaves amb dones eres lesbiana, és capaç de veure que pel seu marit només podrà ser una amiga, i que l’amat sempre serà un altri masculí.


Com teixint un gran llençol de lli, els personatges ens parlen de cada tema principal de la pel·lícula, entramant una trama compacta i relacionada per tots cantons, convertint l’obra en una peça completament rodona i fonda.

Bibliografia

  • Ventura Pons (1998), Amic, amat.

  • Mòduls 5 i 6 dels materials de l’assignatura.

  • Rafael M. Mérida Jiménez (2008), “Memòria marginada, memòria recuperada: escrituras trans (C. 1978)”

  • Lynne Segal (2008), “Los hombres tras el feminismo: ¿Qué queda por decir?”

  • Ventura Pons (1978), Ocaña, retrat intermiten

Debat1el Amic i amat, cinc reflexions a través de cinc personatges (PAC 4)

  1. Cristina Fernández Recasens says:

    Bona contribució, Juliana. Demostres molt bona comprensió del film de Ventura Pons i dels seus personatges. Per millorar, caldria que integressis a la teva anàlisi els enfocaments crítics i teòrics rellevants i que fessis referència a les contribucions de les teves companyes (calia un paràgraf explicant de quina manera el debat ha modificat vostra lectura de la pel·lícula).

Deixa un comentari