L’altra tradició (PAC 1)
Bon dia, companys i companyes!
Primer de tot perdoneu el retard de la meva entrada, però faig moltes assignatures i sovint m’és inevitable anar tard amb algunes entregues.
En segon lloc, però, m’agradaria iniciar la meva entrada al debat celebrant la temàtica de la PAC3, que he gaudit especialment: la literatura catalana femenina del segle XX sempre m’ha apassionat, i la realització del treball (en el meu cas sobre Montserrat Roig) ha estat fantàsticament profitós i molt estimulant.
De totes les qüestions analitzades, la relacionada amb la genealogia de les autores des de la vessant literària, que ens fan entendre la seva evolució personal i col·lectiva, és potser la que m’ha fet reflexionar més. És evident que entendre el col·lectiu femení com una entitat concreta que de forma independent i pràcticament desvinculada dels escriptors masculins neix i creix des d’una identitat concreta i divergent, és del tot utòpic: no hi ha manera de comprendre el paper de les escriptores a la literatura sense entendre tota la literatura catalana, sigui masculina o femenina, de manera global. Al mateix temps, però, és innegable que l’existència de figures femenines a la nostra tradició literària és limitada per motius patriarcals que provoquen que no puguin ser enteses com a individus separats, ja que comparteixen opressió (que no es vegi bé que les dones escriguin, per exemple, uneix el col·lectiu i genera una sincronia entre els temes tractats a les mateixes novel·les). Així doncs, és comprensible que en parlem com una genealogia a banda que qüestiona la resta de la literatura catalana, i això té conseqüències directes en l’estudi d’aquesta, alguns cops, en la meva opinió, limitadors: s’ha de poder entendre el col·lectiu d’escriptores catalanes de manera col·lectiva, però també cal comprendre que individualment algunes són tant o més potents que alguns homes, per la qual cosa també pot ser molt enriquidor comparar-les genuïnament amb escriptors mascles.
Sigui com sigui, és evident que és un debat ben llarg que ens obra les portes a moltes altres preguntes sobre feminisme, literatura i anàlisi literari.
Debatcontributions 1el L’altra tradició (PAC 1)
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Que bé que l’hagis gaudit, Juliana. Me n’alegro. Interessants reflexions. Ves amb compte amb l’ús de la llengua, però. Hi ha alguns errors ortogràfics.