L’altra tradició (PAC 1)
L’altra tradició (PAC 1)
Bon dia, companys i companyes!
Primer de tot perdoneu el retard de la meva entrada, però faig moltes assignatures i sovint m’és inevitable anar tard amb algunes entregues.
En segon lloc, però, m’agradaria iniciar la meva entrada al debat celebrant la temàtica de la PAC3, que he gaudit especialment: la literatura catalana femenina del segle XX sempre m’ha apassionat, i la realització del treball (en el meu cas sobre Montserrat Roig) ha estat fantàsticament profitós i molt estimulant.
De totes les qüestions analitzades, la relacionada amb la genealogia de les autores des de la vessant literària, que ens fan entendre la seva evolució personal i col·lectiva, és potser la que m’ha fet reflexionar més. És evident que entendre el col·lectiu femení com una entitat concreta que de forma independent i pràcticament desvinculada dels escriptors masculins neix i creix des d’una identitat concreta i divergent, és del tot utòpic: no hi ha manera de comprendre el paper de les escriptores a la literatura sense entendre tota la literatura catalana, sigui masculina o femenina, de manera global. Al mateix temps, però, és innegable que l’existència de figures femenines a la nostra tradició literària és limitada per motius patriarcals que provoquen que no puguin ser enteses com a individus separats, ja que comparteixen opressió (que no es vegi bé que les dones escriguin, per exemple, uneix el col·lectiu i genera una sincronia entre els temes tractats a les mateixes novel·les). Així doncs, és comprensible que en parlem com una genealogia a banda que qüestiona la resta de la literatura catalana, i això té conseqüències directes en l’estudi d’aquesta, alguns cops, en la meva opinió, limitadors: s’ha de poder entendre el col·lectiu d’escriptores catalanes de manera col·lectiva, però també cal comprendre que individualment algunes són tant o més potents que alguns homes, per la qual cosa també pot ser molt enriquidor comparar-les genuïnament amb escriptors mascles.
Sigui com sigui, és evident que és un debat ben llarg que ens obra les portes a moltes altres preguntes sobre feminisme, literatura i anàlisi literari.
Que bé que l’hagis gaudit, Juliana. Me n’alegro. Interessants reflexions. Ves amb compte amb l’ús de la llengua, però. Hi ha alguns errors ortogràfics.