Publicat per

Primera entrada al dietari col·lectiu

Publicat per

Primera entrada al dietari col·lectiu

La lectura del primer mòdul i dels articles m’ha permès endinsar-me en les diferències sociopolítiques del moviment feminista modern envers les noves teories anomenades postfeministes, o la teoria de queer. Dues de les teòriques que m’han cridat més l’atenció són Luce Irigaray i Hèléne Cixous, que intenten crear un ordre simbòlic femení alternatiu al masculí. Aquestes teòriques, s’identifiquen amb una generació de feministes que desafien la idea d’una identitat unificada en general, i que s’oposen a la idea d’home i…
La lectura del primer mòdul i dels articles m’ha permès endinsar-me en les diferències sociopolítiques del moviment feminista modern…

La lectura del primer mòdul i dels articles m’ha permès endinsar-me en les diferències sociopolítiques del moviment feminista modern envers les noves teories anomenades postfeministes, o la teoria de queer. Dues de les teòriques que m’han cridat més l’atenció són Luce Irigaray i Hèléne Cixous, que intenten crear un ordre simbòlic femení alternatiu al masculí. Aquestes teòriques, s’identifiquen amb una generació de feministes que desafien la idea d’una identitat unificada en general, i que s’oposen a la idea d’home i dona en particular.

Butler i Wittig, en els seus articles, desmunten les teories que fins llavors caracteritzaven la dona com a un intercanvi de valor. Una de les idees que vull desenvolupar és l’intercanvi social entre homes (Butler, 1999: 110) que planteja Irigaray i on discuteix el paper de les dones en aquest sistema de valor patriarcal. En aquesta categoria de dona-objecte, la dona no té dret a un gaudi sexual i està condicionada al paper de mare. És aquí on entra la psicoanàlisis, tan criticada per les teòriques que em llegit; la dona és subjecte del control paternal per després formar part de l’intercanvi entre homes.  Wittig, a El pensament hètero destaca com pensadors (sobretot fent referència a teories psicoanalistes) estructuren l’Inconscient a partir de metàfores (Wittig, 1980-1989: 214) hetero-patriarcals concloent que l’inconscient no és fàcil de controlar per tothom.

Tot i que els articles de Butler i Wittig són acadèmics i són complicats de comprendre, mostren clarament la seva oposició a la idea del sistema sexe-gènere i, des de la meva perspectiva, ambdues es posicionen a favor d’una perspectiva queer a l’hora d’entendre el gènere i la sexualitat. D’altra banda, Rich destaca que les lesbianes és el grup més profundament invisible dins els estudis acadèmics, sense esmentar moviments que van més enllà del gènere, fent-me pensar que el seu discurs no reflecteix la marginalitat que pateix el col·lectiu no-binari.

 

Bibliografia esmentada:

  • Mòdul 1 dels materials de l’assignatura.
  • Butler, J. (1999), “El intercambio crítico del estructuralismo” i “Lacan, Riviere y las estrategias de la mascarada”.
  • Rich, A. (1982), “Heterosexualitat obligatòria i existència lèsbica”.
  • Wittig, M. (1980 i 1989), “El pensament hètero” i “Sobre el contracte social”.

Debat1el Primera entrada al dietari col·lectiu

  1. Cristina Fernández Recasens says:

    Molt bona síntesi, Neus. Però per a la propera entrada recorda posar l’èmfasi en la reflexió sobre el que has après i no tant en resumir els continguts.